dissabte, 25 de juliol del 2009

El refugi vell d'Ull de Ter, cent anys.


Avui fa cent anys que es va inaugurar el refugi vell d'Ull de Ter, el primer refuigi de muntanya guardat de tot el vessant meridional pirinenc. Va ser obra de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell sota encàrrec de César August Torras, president aleshores del Centre Excursionista de Catalunya. La bellesa de l'edifici i del seu emplaçament el fan un referent, i no només històric, pel que fa a les construccions de refugis de muntanya al nostre país. Per commemorar el centenari podríem recomanar alguna excursió per la zona, pernoctant al refugi actual, també propietat del CEC i situat una mica més avall de l'anterior, en una zona ara coneguda per les pistes d'esquí. Ull de Ter, com el seu nom indica, és el naixement del riu Ter, és corrent en tot el domini de la llengua catalana, el topònim ulls o ullals, per indicar fonts singulars, algunes poblacions tenen noms derivats d'ull en aquest sentit de punt de sorgència d'aigües ( Ulldecona, Ullastret, Ulldemolins...).

Si disposeu de dos o tres dies hi ha la clàssica Núria-Ull de Ter, passant pel Noucreus, Pic de l'Infern, Bastiments, coll de la Marrana i Ull de Ter. Si heu de tornar cap a Queralbs o Ribes es recomanable tornar pel coll de la Marrana, entre el pic de Bastiments i el Gra de Fajol i baixar la magnífica vall de Coma de Vaca i per les gorges del Freser tornar a Queralbs per la Farga. Haurem vist néixer dos rius: el Freser, que reb les aigües procedents de la vall de Núria sota les Roques de Tot lo Món , a Queralbs, i el Ter, que reb el Freser a Ripoll i que riu avall surt dels Pirineus i formant un colze de 90º cap a l'est, s'encaixa entre el Collsacabra i les Guilleries i segueix cap Girona i l'Empordà, abocant-se a la mar al peu del Montgrí i davant de les illes Medes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada