diumenge, 30 de maig de 2010

Històries del camí ral 7. El mil.liari d'Hostafrancs


EL MIL.LIARI ROMÀ D’HOSTAFRANCS

Allà on confluïen el camí ral ( actual carretera de la Bordeta) i l’antiga Via Augusta romana ( que feia el camí del carrer de Sants cap a Collblanc, molt a prop de l’església d’Hostafrancs, l’any 1888 s’hi va trobar una pedra gravada, la resta d’un antic mil.liari romà. Segons l’Enciclopèdia Catalana un mil.liari és una columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l'Imperi). La inscripció columnària solia recordar també el nom de l'emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via. Un mil•liari (miliarium aureum), erigit al fòrum de Roma per August l'any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l'Imperi ( si heu passat per la Puerta del Sol de Madrid ja sabeu de que van aquestes coses de la radialitat imperial...).

Així ens explica aquest descobriment, l’Associació Catalana d’Excursions, en aquell any de l’Exposició Universal de Barcelona:

DESCUBRIMENT IMPORTANT.
Per ofici que ab fetxa de 11 de Febrer del present any dirigí a la Junta Directiva nostre actiu consoci delegat D. Vicens M." Tríadó, Pbre. rector d'Hostafranchs, nos innova que en una excavació feta en un jardí de sa propietat adossat a la iglessia parroquial de dit barri, havia descobert una pedra ab lletras romanas, que'us invitava a examinar pera veure si era digna d'ésser conservada.
En varias visitas fetas per la Directiva y algun altre consoci se reconegué la pedra, se n'traguéren dibuixos, calchs y fotografías, se n'prenguéren midas, y en la creencia de que s'tractava de un fragment de miliarí rorná, s'encarregá al Sr. Arabia que consultes I'assurnpto ab nostre eminent soci honorari y distingit epigrafista lo Rev. P. FiLiel Fita.
Cumplert l'encárrech, aquest, en carta de 10 d'Abril prop passat, li diu: «Estimat amích: tant de bó tinga V. moltas ocasions d'ernplearme en descubriment de tant interés com lo del fragment de miliari romá d'Hostafranchs, fita ímportantísima pera determinar la direcció de la Vía Augusta, que per lo vist arríbava fins á las meteixas portas de Barcelona. Lo tros es del temps del Emperador Claudi y esta comprès entre los anys 47 y 50 de ,T. C. Sant Pau lo vegé sens dubte, quan Iliure del captiveri primer, que passá en Roma (anys 57 y 58) feu per terra lo viatge de Tarragona a Narbona. A Tarragona hi arribá per mar, corn relata Sant Joan Crisóstomo; y la
pedra miliaria d'Hostafranchs me ratifica en la conjectura que vaig formar sobre que lo monastir de Sant Pau del Camp d'eixa ciutat reflexa una tradició Ilunyana y quasí desvanescuda, de la mansió del Apóstol.
Lo fragment diría, si s'restaura, á curta diferencia lo que segueix, suposant que fós del any 48, corn m'inclino á creure:

TI. CLAVDIO. DRVSI. F. CAES.
AVGVSTO GERMANICO PONT
MAXIMO TRIB. POTESTATE VIII
IMP XVI COS PATRI PATRIlE
PRO CONSVLI
CII VIA AVGVSTA

ó sia:
A Tiberi Claudi, fill de Drus, César, August, Germánich, pontífice máxím, revestit de la potestat tribunicia per octava vegada, emperador la setzava, cónsul la quarta, procónsul -Millas (1021) Via Augusta.

Lo nombre de las millas pogué escríures també dessota de Vía Augusta, en la part extraviada del Miliari. Ne compto 102 desde lo Summo Pyreneo (Perthus) ab arreglo al itinerari d'Antoni, mes esta computació no es segur que regís en la pedra. Los demés miliaris fins ara recullits de la Vía Augusta no han resolt la difilcultat. 'I'ant de bo, repeteixo, que troben vostés lo resto de la ínscripció, insigne pera la historia y geografía romanas de Barcelona. Mereix s'expose en la Exposicíó Universal: á bona hora arriba.»
Sobre aquest meteix descubriment se Ilegeix en lo fascicle de maig darrer del «Boletín de la Real Academia de la Historia» un llarch suelto; del que extractérn lo següent: "Lo fragment es de pedra arenisca. midant en sa major llargada ó altura 8 decímetres. Han quedat en la inscripció total quatre ratllas y éstas mermadas; y ademés, alguns trassos, inferíors, de la rattla precedent.
En las quatre ratllas sobreditas no es igual l'alsada de las lletras: 8 centímetres e n la penúltima ratlla, 9 en las restants. Altre milíari, també mutilat y- del meteix temps, quin actual parader
s'ignora i se descobri en 1803 entre Cambrils y l'Montbrió , tal volta pertanyent á la estació d'Oleastro. De la inscripció que acaba de aparéixer en Hostafranchs n'ha tret y me n'ha enviat dibuix lo Director de publicacions de la ASSOCIACIÓ D'EXCURSIONS CATALANA, D. Ramon Arabía y Solanas, egregi corresponent d'esta Academia.
,
La Vía Augusta comptava 102,millas desde Barcelona fins al Summo Pureneo: Altres dos miliaris, que he donat á conéixer, fixan sa direcció primer sobre la vall d’Aria, entre Caldetas y Arenys de Mar, limit oriental del territori Layetá y del bisbat de Barcelona. y sobre lo pas del riu Ter, un poch més enllá del Montjuich y del cementiri hebreu de Girona ".

Lo fragment de miliari, que marca lo tránzit de la vía Augusta per Hostafranchs, ha sigut trobat per lo Sr. Triadó en lo fons d'una capa d'argilas que, á diferencia d' altras de l'hort sobredit, no presentava senyals d'haver sigut may' remoguda per las eynas del llaurador.
Lo monument ha quedat jayent en aquell paratje de temps inmemorial; y probablement s'arrencá de son pedestal, y s'destrossá en edat remota, corn tants altres romans, que atropelladament serviren pera la reparació de las murallas de Barcelona, ó quedaren extesos per aquells camps, hont mil voltas deixáren sagnant petjada los exércits invasors. La situació primitiva del miliari hi ha que buscarla cap á la Creu. Coberta, hont s'alsa precisament ab sa bonica iglesia lo pobladissim barri d'Hostafranchs. L'antich Dietari del Ajuntament de Barcelona mos ha fet veure cóm á 23 d'Agost de 1539, anant desde Tortosa á pendre possessíó del virregnat de Catalunya, fou rebut Sant Francisco de Borja en lo poble de Sans, set kilómetres al Oest de Barcelona, per la Diputació del Principat; y cóm al franquejar lo terme municipal de la ciutat, en la Creu Coberta; doná á besar sa mà a als honorables Concellers. Hostafranchs degué esser un suburbi romà. Allí, fá temps, com ho ha notat lo Sr. Coroleu, o se descubrí un Priapo lapideo, de colossals dimensions, que avuy se troba en lo Museo Arqueológich provincial».
La pedra ha sigut galanament cedida á l'Associació per son felis é il-lustrat descubridor Mossen V. Triadó, y figurará per acort de la Directiva en nostra Exposició Universal. No estant llest lo grabat que s'está fent, y que publicarém en lo numero vinent, havém cregut del cas, pera no perdre la oportunitat, donar á llum tots los datos avans .transcrits. Per sa part, afegeix lo Sr. 'I'riadó: «La pedra s'ha trobat en un terreno que 'ls antichs anomenavan «coll de la Creu Coberta»,
Aquest coll lo formavan d' una part la montanya de Montjuich , de l'altra un turó de terra blanca d'escudellas y argila, que s'es hagut de rebaixar pera fer los carrers de Sant Roch, sant Miquel, plassa del Sol. etc., per lo que es molt possible que la Vía Augusta passés per dit Collet , Ara la part més fonda de dit «Coll» es la Carretera de la Bordeta.

Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions, t.10, any 1888

NOTA. L’Associació Catalana d’Excursions va ser una entitat sorgida de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, fundada l’any 1876 a dalt del turó de Montgat. Dos anys més tard alguns socis s’escindeixen i funden una entitat paral.lela ( som catalans!). Alguns socis, però es mantenen a les dues entitats a l’hora i anys més tard es tornen a fussionar (1890) amb el nom de Centre Excursionista de Catalunya. La nova entitat, continuadora de l’ACEC fundada l’any 1876, serà presidida per Antoni Rubió i Lluch.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada