divendres, 28 de maig del 2010

Històries del camí ral 6. El camí ral començava a la quinta forca


L’inici del cami ral a Barcelona estava a la plaça del Pedró, dins les muralles, i al contigu portal de Sant Antoni ( on ara hi ha els Tres Tombs, davant del mercat de sant Antoni). D’allà se sortia de la ciutat i travessant els camps s’arribava al turó dels Inforcats que separava el pla de Barcelona dels inicis del delta, just als peus de Montjuïc. Ara allà hi ha la plaça d’Espanya, en un lloc que havia estat presidit per una creu de terme municipal, la Creu Coberta, just on s’ajunten el Paral.lel i l’avinguda Mistral. El lloc, fins el 1715 era un espai bastant tenebrós, ja que era el paratge ocupat per les darreres forques de la ciutat, les cinquenes, per això el lloc s’anomenava la Quinta Forca ( del llatí quinta furca). Just allà el camí procedent del portal de Sant Antoni es bifurcava en dos: un cap a Molins de Rei, per la via augusta romana, i l’altre la via mercadera o camí ral cap a Sant Boi, on travessava el riu i seguia, muntanya amunt, cap a Begues i Vilafranca del Penedès.
Entre el portal de sant Antoni ( actual Ronda de Sant Antoni) i la Creu Coberta només hi havia un gran descampat ja que no es permetia la construcció propera a les muralles per motius militars. La creu ja consta que hi era al segle XIV i al segle XV ja es parla d’una creu coberta. Des del segle XV fins després de la guerra de Successió de 1714, va ser el lloc on es penjaven els ajusticiats. L’església del Pi era la responsable d’anar en comitiva a cercar els cossos, despenjar-los i enterrar-los, però a vegades s’hi estaven dies, amb el conseqüent espectacle i pudor, cosa que feia que l’entrada a barcelona dels viatgers del camí ral que havien deixat el pont de Sant Boi feia unes dues hores, fós bastant tètric. Amb la construcció de la Ciutadella, les execucions es van traslladar al glacis de la fortalesa, prop del Born, i el lloc va començar a ser urbanitzat, es van posar molins de vent per a batre el blat de la ciutat i posteriorment es va fer un passeig que unia el portal de Sant Antoni amb la Creu Coberta, que va arribar a ser un dels llocs preferits de passeig per als barcelonins ( el gravat, amb passejants i una diligència que enfila el camí, és d’aquesta època). Durant el bieni liberal va ser destruïda la creu i l’any següent, 1824, s’hi va portar la creu del cementiri de la parròquia del Pi, que l’any 1850 ja havia desaparegut. L’any 1908 es va començar a urbanitzar els sector, amb la primitiva plaça d’Espanya, mentre a l’altre costat Hostafrancs s’anava industrialitzant i convertint en un populós barri. Els origens del barri va ser a partird’un primer hostal d’arriers, just on ara hi ha el cinema Arenes, on es donava servei als viatgers i a les cavalleries. Els seus propietaris, els germans Corrades, procedents del poble de la Segarra anomenat Hostafrancs de Sió, li van posar el nom del seu poble i d’allà va derivar el nom del futur barri. Al llarg dels anys s’hi van anar instal.lant altres cases de postes, tavernes i els primers habitatges. Allà s’hi anava també per escoltar bona música, ja que la comunitat gitana que vivia del negoci dels cavalls i altres animals de ferradura i del comerç amb els viatgers, tenien fama de bons músics. Molta gent d'ètnia gitana es va començar a instal•lar a la Plaça del Sol, actual plaça Hereni i amb el temps, la d'Hostafrancs ha esdevingut una de les poblacions gitanes més nombroses de Catalunya i més fortament arrelades al territori.
Els estudiosos de la música popular catalana tenen allà un bon llegat a descobrir. Segons l’historiador dels gitanos catalans, el Manuel Ponsa, cantaven diversos pals de música flamenca, precursora de la rumba catalana actual, com la taranta, la rondenya, la farrruca i el tango. Fins a finals del segle XIX aquestes cançons eren en caló i català. Al segle XIX, Prosper de Mérimée, autor de Carmen, quan escriu sobre els seus Voyages par l’Espagne ( llegit en la seva versió castellana) diu ,després de conèixer aquestes comunitats gitanes catalanes: "Pero no estoy en España y seguramente a mil leguas de Andalucía, aunque haya en esta tierra gitanos y guitarras (...). Ayer vinieron a invitarme a una tertulia con motivo del alumbramiento de una gitana... había tres guitarras, y cantamos en caló y en catalán. La reunión la componían cinco gitanas, una de ellas bastante guapa, y otros tantos hombres de la misma raza; los demás eran catalanes, ladrones - supongo- o chalanes, que viene a ser lo mismo. Nadie hablaba en español y apenas entendían el que yo hablaba. Intercambiamos algunas ideas en caló que agradaban mucho a la honorable compañía. ´És dels nostres´, decían".
Encara avui, els santboians que fem via cap a Barcelona en “el carrilet”, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fen per sota terra un camí semblant al que feien els viatgers del camí ral i, com ells, entrem a Barcelona per la plaça Espanya, l’antiga Creu Coberta, però, com veurem en les següents “històries del camí ral”, això ja venia de lluny, dels temps de la Barcino romana.

2 comentaris:

  1. Jo també havia sentit sempre que la Quinta Forca estava ubicada en l'actual Plaça Espanya, però darrerament es parla de que aquesta Quinta Forca estava en un lloc conegut com el turó de Finestrelles en la zona que actualment ocupa el Nus de la Trinitat ( "Històries de la Història de Barcelona" de Daniel Cortijo 2.010 ) i això és el que expliquen també en alguna de les rutes guiades que hi ha actualment en la ciutat comtal, De fet no queda massa clar per què en deien Quinta i no pas Cinquena ( seguint el català que s'utlitzava a l'època ) i sembla més una adaptació de la frase castellana de "está en la quinta hostia" o altres de semblans que es fan servir per a definir un lloc que està força lluny.

    ResponElimina
  2. Si, tens raó que hi havia una altra quinta forca, sembla que estaven situades en els dos camins d'accés a barcelona, una venint del nord ( zona de las Trinitat) i l'altra venint del Sud ( actual Plaça Espanya). Ho de quinta és una llatinada ( quinta furca) i realment eren les més allunyades de la ciutat, per tant estaven a la quinta hòstia, a la quinta punyeta i altres expressions semblants.

    ResponElimina