L'hostal de la Creu. Altres camins rals

Aquest és l’Hostal de la Creu, jo l’havia conegut quan encara tenia intacta tota la portalada, amb una volta de mig arc sobre el dintell fet amb grans pedres ben treballades. Les restes de l’edifici, les seves parets, les escales, les voltes de sota, etc., ens parlen d’un edifici important i ben construït. Era l’Hostal de la Creu la darrera parada del camí romeu abans de baixar a Monistrol, travessar el Llobregat i enfilar-se a la Montserrat. Els pelegrins quan hi arribaven entraven en un estat quasi místic veient la magnífica muntanya al seu davant i el seu objectiu a tocar. Avui, si fem el camí a peu des de Barcelona ( encara és possible malgrat les urbanitzacions i l’autopista de Manresa) trigarem unes 14 hores de marxa. Des d’Olesa es pot anar a enllaçar amb la ruta amb una bonica excursió travessant els aspres relleus de Sant Salvador de les Espases, pel coll de les Bruixes o per l’Hospici. Hi havia dos moments especialment emotius del viatge, un era sortint de Terrassa quan s’arribava al Coll Cardús, el primer lloc on es veia Montserrat emmarcant tot el paisatge i d’allà cap a Vacarisses i travessant la riera del Palà, s’enfilaven cap a la carena del Cul de Portadora on el camí prenia cert desnivell. El camí ral aquí és especialment notable, amb restes encara dels arranjaments amb pedra que Pere el Cerimoniós va manar fer amb enllosats, murs i amb un desguàs lateral per a que l’aigua de pluja no erosionés el camí. Arribats a la carena apareix Montserrat al davant omplint tota la mirada, sota els nostres peus el Llobregat i el poble de Monistrol cap al qual s’adreça el camí per atravessar el riu pel pont. Prop de l’hostal hi ha una font i es va excavar a la roca una bassa de bones dimensions per a abeurar els animals ( 7 x 4 m). Sorprèn trobar una font dalt mateix de la carena, la configuració geològica i les filades de conglomerats que descansen sobre materials més impermeables ho fan possible. En aquest indret hi havia una creu de terme ( d’aquí el nom de l’hostal i del coll), ha desaparegut, com també està desapareixent un edifici històric, de gran valor, que víctima de l’oblit s’ensorra a poc a poc davant els nostres ulls d’excursionista.