Francesc Vicens, l'autor d' "Avencs i coves".

Fa pocs dies, a Solsona, es va fer una jornada d'homenatge a Lluís Marià Vidal, dins el Congrés d'Història de la Mineria,  i vaig tenir l'ocasió de parlar sobre els orígens de l'espeleologia catalana i dels primers paradigmes de les ciències del carst. Vaig deixar el meu discurs en un punt en que, acabada l'espeleologia pionera, començava el fil de continuïtat que ens ha portat als nostres dies, just quan les exploracions es fan més col.lectives i apareixen els primers clubs, que després de la guerra del 36-39 tindran la seva màxima expressió en el Grup d'Exploracions Subterrànies del CMB.

Em diuen que ha mort als 90 anys en Francesc Vicens ( 1927-2018), fundador del GES  i autor del primer manual d'espeleologia en català, editat l'any 1958 per l'editorial Selecta. És un llibre que conservo en un lloc d'honor de la meva biblioteca del carst, ja que la seva influència en les successives generacions d'espeleòlegs, si més no fins la meva,  ha estat fonamental.

Al seu llibret "Avencs i coves", explica l'exploració del seu primer avenc :
"Era el3 de juny del 1945. Recordo molt bé l'excitació amb que el dia abans vam preparar el nostre equipament individual i el deler amb què ens apropàrem a l'avenc. Per primera vegada trepitjàvem les calcàries de Garraf tantes vegades imaginades a través dels textos de Font i Sagué. Ascendírem per la vall de Joan seguint les passes del nostre mestre, el doctor Nadal Llopis, avui catedràtic de geologia a la Universitat d'Oviedo. Fèiem preguntes sobre la formació d'aquell paisatge tan estrany, que durant els anys següents arribaria a fer-se'ns familiar, i escoltàvem les explicacions sobre l'evolució del karst de Garraf."

A la foto el veiem a l'avenc de la Ferla, l'any 1949, en una exploració del GES amb en Josep M. Thomas, en Joaquim Montoriol i altres companys. Era l'època de les expedicions pesades, no només pel material emprat, sinó per la concepció expedicionària clàssica de l'època.
Descansi en pau.