Propaganda de guerra del segle XVIII als papers de Francisco de Zamora

Consultant vells papers a la Biblioteca Real del Palacio Real de Madrid vaig trobar un sorprenent manuscrit anomenat: “Capitulación que hizo la Nación Cathalana a el Archiduque de Austria y que este aprobó el año 1711”, dins d’un lligall de manuscrits de Francisco de Zamora. La meva consulta anava adreçada a esclarir les circumstàncies del projecte d’obra magna sobre la història natural de Montserrat, en la qual van treballar l’any 1789, per encàrrec de Zamora, diversos monjos del monestir, així com dibuixants, topògrafs, botànics i naturalistes de gran prestigi dins els reduïts cercles científics i intel.lectuals il.lustrats de Barcelona. En el lligall de manuscrits pertanyents a la seva correspondència amb monjos del monestir i amb la resta dels seus col.laboradors i juntament amb materials de la seva enquesta pels municipis de Catalunya vaig trobar inclòs aquest document d’una pretesa Capitulació de l’Arxiduc Carles d’Àustria amb la “nación cathalana” del 1711. La seva lectura és extraordinària ja que va descrivint ,de manera minuciosa, els privilegis d’una Catalunya guanyadora de la guerra de Successió a qui se li otorga entre altres coses, l’exclusivitat de la fabricació de moneda i armes, la concessió de Santander i La Coruña com a ports catalans per al comerç atlàntic, la concessió a catalans d’ “Encomiendas” de les de major renda de Castella, repressàlies a Castella i Navarra per haver estat partidàries del pretendent Felip de Borbó, totes les terres i propietats conquerides a França si la guerra entrava en aquell territori enemic, etc.
Segurament ens trobem davant d’un panflet de propaganda de guerra que té com objectiu la creació a Castella d’un estat d’opinió de recel o d’odi cap als catalans i les seves suposades pretensions, és a dir donar corda als sentiments de catalanofòbia. He consultat amb alguns experts com l’Agustí Alcoberro, que tenia algun coneixement d’aquest document, i que em va confirmar que si hagués estat una capitulació real hi hauria còpia en algun lloc a Catalunya. És curiós que aquest paper estigui en el lligall de Francisco de Zamora que va nèixer l’any 1757 i no va viure, per tant, els fets relacionats amb el document.
Zamora va viure uns anys a Barcelona on va ser funcionari judicial, alcalde del crim i oïdor de l’audiència de Barcelona, és conegut pels seus “Viajes hechos en Cataluña””, especialment actiu entre 1785 i 1790. És un personatge d’una gran ambició enciclopèdica, però la magnitud de les obres proposades era sovint excessiva a les seves possibilitats. És l’autor d’una enquesta-qüestionari de 183 preguntes enviat a totes les poblacions catalanes, les respostes a les quals conformen el gruix més important d’informació directa de la Catalunya de finals del segle XVIII. Algunes fonts l’assenyalen com a confident dels ministres Floridablanca i Godoy i membre del seu equip propagandista o directament com espia especialista en Catalunya (“que es donde son frecuentes los clamores y lo que debe darnos mas cuidado”, com li escriu el mateix Manuel Godoy, l’any 1793) i vigilant dels moviments de la França revolucionària, a les portes de la Guerra Gran. S'acabava el segle que s'havia iniciat amb la guerra contra Catalunya, però els recels continuaven vius.